El Kayak ésun tipus de piragua en què el practicant va assegut mirant cap a la proa ( part davantera), en el sentit de la zarza, ia les mans porta com a element propulsor una pala de dues culleres. El seu origen es remunta als esquimals, que els feien servir per pescar i caçar.
El kayak és una embarcació petita en relació a altres, de Roberta semitancada o oberta, poc ampla ( manga ) i allargada ( eslora ). Són d’un, dues o Quatre places, n’hi ha de riu, d’aigües braves, de velocitat o de pista , de kayak de mar, de rodeo, de kayak-polo, d’eslàlom d’aigües braves, d’esbarjo, etc.
Per els profesionals que fan llargues travessies es necessari aquest equipament: armilla salvavidas, guants no absorbants, faldó, lents, pio o element sonor, mirall petit ( senyal lluminos ), bomba manual, petit va, casc, calçat adequat, corda de seguretat, roba apropiada, cel•lular protegit en una bossa inflada i segellada.
El primer dia de kayak el material que vam fer servir va ser: armilla, calçat adequat, roba adecuada ( banyador etc. ), gorra, ulleres, crema solar, cobre-banyeres, pala, tovallola i roba de recanvi.
En Pau i en Xavi que eren els dos monitors ens ensenyaven com fer servir la pala i com posar-nos l’armilla, el cobre-banyeres, i les tapes. També ens deien que no fesim el burro perqué podiem volcar.
divendres, 14 de maig del 2010
divendres, 7 de maig del 2010
divendres, 30 d’abril del 2010
El pronom:
Ex 2 pag 192: Assenyala l'element que substitueix, en cada cas, el pronom en negreta.
a) Els meus amics
b) EN Pau i jo
c) El cotxe
d) Tu
e) Els excursionistes.
Ex 4 pag 194: Assenyala si els elements destacats són determinants o pronoms.
a) Aquests: determinant Aquells:determinants
b) Quin:determinant El teu. Determinant quin: determinant
c) Poca: pronom els teus: determinant
d) Tanta: pronom pocs: determinant
e) Hom: pronom Bastants: determinant ningú: determinant
f) Quanta: determinant pocs: determinant
g) Tres: determinant dos: determinant.
h) tothom: determinant alguns: pronom.
Ex 5 pag 194:Digues si les formes el, la , els, les, i en són articles o pronom.
a) en: article en: pronom
b) el: article el: pronom l’: pronom
c) la: pronom la: article la: article
d) En:article els: articles l’: pronom
e)
Ex 2 pag 192: Assenyala l'element que substitueix, en cada cas, el pronom en negreta.
a) Els meus amics
b) EN Pau i jo
c) El cotxe
d) Tu
e) Els excursionistes.
Ex 4 pag 194: Assenyala si els elements destacats són determinants o pronoms.
a) Aquests: determinant Aquells:determinants
b) Quin:determinant El teu. Determinant quin: determinant
c) Poca: pronom els teus: determinant
d) Tanta: pronom pocs: determinant
e) Hom: pronom Bastants: determinant ningú: determinant
f) Quanta: determinant pocs: determinant
g) Tres: determinant dos: determinant.
h) tothom: determinant alguns: pronom.
Ex 5 pag 194:Digues si les formes el, la , els, les, i en són articles o pronom.
a) en: article en: pronom
b) el: article el: pronom l’: pronom
c) la: pronom la: article la: article
d) En:article els: articles l’: pronom
e)
divendres, 23 d’abril del 2010
La llegenda de la cabra d’or
Plantejament:
Fa molt de temps hi vivia en el castell de Carmensó a Vilajuiga un rei moro molt famós. Tenia un gran tresor d'or que ho havia aconseguit amb les batalles que guanyava a altres senyors i els feia entregar el seu or.
Com tenia tant, va encarregar que li fessin, amb una part d'aquest or, una cabra tan gran com de les de veritat, tota d'or en el gran saló del castell.
Nus:
Però va arribar un dia que va haver de fugir del castell perquè el va guanyar un rei cristià. Com es volia emportar tot el seu tresor va carregar els cavalls, però quan li va tocar carregar la cabra els cavalls quedaven rebotats de tant de pes. Així que va decidir emportar-se la cabra, amb ajuda d'uns criats, a peu a través d'uns passadissos secrets que comunicaven el castell amb el mar fins a Port de la Selva.
Desenllaç:
Diu la llegenda que el rei moro no va arribar mai al mar i que els criats i la cabra d'or van quedar atrapats en aquells passadissos.
Plantejament:
Fa molt de temps hi vivia en el castell de Carmensó a Vilajuiga un rei moro molt famós. Tenia un gran tresor d'or que ho havia aconseguit amb les batalles que guanyava a altres senyors i els feia entregar el seu or.
Com tenia tant, va encarregar que li fessin, amb una part d'aquest or, una cabra tan gran com de les de veritat, tota d'or en el gran saló del castell.
Nus:
Però va arribar un dia que va haver de fugir del castell perquè el va guanyar un rei cristià. Com es volia emportar tot el seu tresor va carregar els cavalls, però quan li va tocar carregar la cabra els cavalls quedaven rebotats de tant de pes. Així que va decidir emportar-se la cabra, amb ajuda d'uns criats, a peu a través d'uns passadissos secrets que comunicaven el castell amb el mar fins a Port de la Selva.
Desenllaç:
Diu la llegenda que el rei moro no va arribar mai al mar i que els criats i la cabra d'or van quedar atrapats en aquells passadissos.
divendres, 9 d’abril del 2010
Text Predictiu
Temps a Cadaqués:
Temperatura:
La temperatura a Cadaqués serà de entre 0 graus de mínima i 3 graus de màxima.
El cel:
El cel serà tapat, amb molts núvols ( al matí ) . A la nit s’obriran algunes clarianes.
Precipitacions:
Al matí pot nevar molt, entre 20 i 45 cm a Cadaqués i entre 50 i 80 cm a Paní. La carretera serà tallada. Preneu moltes precaucions , no sortiu de casa.
El vent:
Farà llevant amb una velocitat de 80k/h i a la tarda girarà a vent de mar.
El mar:
Hi haurà molt de mar.
Temperatura:
La temperatura a Cadaqués serà de entre 0 graus de mínima i 3 graus de màxima.
El cel:
El cel serà tapat, amb molts núvols ( al matí ) . A la nit s’obriran algunes clarianes.
Precipitacions:
Al matí pot nevar molt, entre 20 i 45 cm a Cadaqués i entre 50 i 80 cm a Paní. La carretera serà tallada. Preneu moltes precaucions , no sortiu de casa.
El vent:
Farà llevant amb una velocitat de 80k/h i a la tarda girarà a vent de mar.
El mar:
Hi haurà molt de mar.
divendres, 26 de febrer del 2010
historia cadaquesenca
Ninots:
Els ninots que gravarem seran legos.
DarkVader
La historia que farem serà sobre la llengua cadaquesenca ( una llengua de Cadaquès ). Farem moure els personatges i els hi farem fotos. A mi m’agradarà fer un curtmetratge amb legos i tinc ganes que em quedi bé.
Els ninots que gravarem seran legos.
DarkVader
La historia que farem serà sobre la llengua cadaquesenca ( una llengua de Cadaquès ). Farem moure els personatges i els hi farem fotos. A mi m’agradarà fer un curtmetratge amb legos i tinc ganes que em quedi bé.
divendres, 5 de febrer del 2010
Unitat 5: El text Argumentatiu
Unitat 5: El text Argumentatiu
Exercici 1
Argumentar: Presentar, formular, arguments. Argumentar contra algú, contra alguna doctrina. L’Albert va argumentar la seva opinió.
Objectivitat: Qualitat d’objectiu.
Subjectivitat: Qualitat de subjectiu.
Opinar: Tenir opinió formada. Ell opina altrament. Com opina el president?
Conclusió: Solució definitiva, terme, fi. Conclusió d’un tractat, d’una aliança, d’un matrimoni. L’afer ha tingut una conclusió contrària a la que esperàvem. La conclusió d’un discurs, d’un poema.
Exercici 2
Sinònims de Agradar:
complaure, plaure, delectar, satisfer, acontentar, abellir.
Sinònims de Desagradar
desplaure, descomplaure, molestar, repugnar, disgustar.
Exercici 3
Estic en contra de la pena de mort perquè si un Persona el culpen però ell no ha fet res i el posen a la presó l i el delincuen no el culpen perquè no l’han vist no es normal. També no pots matar una persona innocent que no ha fet res el matin.
Exercici 1
Argumentar: Presentar, formular, arguments. Argumentar contra algú, contra alguna doctrina. L’Albert va argumentar la seva opinió.
Objectivitat: Qualitat d’objectiu.
Subjectivitat: Qualitat de subjectiu.
Opinar: Tenir opinió formada. Ell opina altrament. Com opina el president?
Conclusió: Solució definitiva, terme, fi. Conclusió d’un tractat, d’una aliança, d’un matrimoni. L’afer ha tingut una conclusió contrària a la que esperàvem. La conclusió d’un discurs, d’un poema.
Exercici 2
Sinònims de Agradar:
complaure, plaure, delectar, satisfer, acontentar, abellir.
Sinònims de Desagradar
desplaure, descomplaure, molestar, repugnar, disgustar.
Exercici 3
Estic en contra de la pena de mort perquè si un Persona el culpen però ell no ha fet res i el posen a la presó l i el delincuen no el culpen perquè no l’han vist no es normal. També no pots matar una persona innocent que no ha fet res el matin.
divendres, 29 de gener del 2010
Joan Amades
Títols destacats
• Les diades populars catalanes (1932-1949)
• Les cent millors cançons populars de Nadal (1949)
• Refranyer català comentat (1951)
• Les cent millors rondalles populars (1953)
• Costumari Català (1950-1956)
• Guia de les festes tradicionals de Catalunya. Itinerari per tot l´any (1958)
Biografia:
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un destacat etnòleg i folklorista català. De formació autodidacta, va treballar a l'Arxiu Municipal d'Història de Barcelona i al Museu d'Indústries i Arts Populars de la mateixa ciutat. Col•laborà amb la UNESCO a partir de 1956.
Fou també un destacat promotor de l'esperanto, essent uns dels fundadors de la secció d'esperanto de l'Ateneu Enciclopèdic Popular (1906) i de la Federació Catalana d'Esperantistes (1910), entitat que presidí a començaments dels anys 1920. En aquesta llengua publicà una desena de revistes i monografies, entre les que destaca La kataluna popolkanto ("La cançó popular catalana", 1925) i la seva contribució a la Kataluna Antologio ("Antologia catalana", 1925), també sobre el cançoner popular català.
Dins la seva gran obra, destaca el Costumari Català, obra cabdal en l'estudi de la cultura popular catalana.
• Les diades populars catalanes (1932-1949)
• Les cent millors cançons populars de Nadal (1949)
• Refranyer català comentat (1951)
• Les cent millors rondalles populars (1953)
• Costumari Català (1950-1956)
• Guia de les festes tradicionals de Catalunya. Itinerari per tot l´any (1958)
Biografia:
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un destacat etnòleg i folklorista català. De formació autodidacta, va treballar a l'Arxiu Municipal d'Història de Barcelona i al Museu d'Indústries i Arts Populars de la mateixa ciutat. Col•laborà amb la UNESCO a partir de 1956.
Fou també un destacat promotor de l'esperanto, essent uns dels fundadors de la secció d'esperanto de l'Ateneu Enciclopèdic Popular (1906) i de la Federació Catalana d'Esperantistes (1910), entitat que presidí a començaments dels anys 1920. En aquesta llengua publicà una desena de revistes i monografies, entre les que destaca La kataluna popolkanto ("La cançó popular catalana", 1925) i la seva contribució a la Kataluna Antologio ("Antologia catalana", 1925), també sobre el cançoner popular català.
Dins la seva gran obra, destaca el Costumari Català, obra cabdal en l'estudi de la cultura popular catalana.
Germans Grimm
Les obres més populars
• Hansel i Gretel
• La Caputxeta Vermella
• Rapunzel
• El llop i les set cabretes
• Blancaneu i Rosaroja
• La Ventafocs
• La Bella Dorment
• El Nan Saltador (Rumpelstilzchen)
• Els tres pèls del diable
• El Rei Granota o Enric el ferri
• L'ocell d'or
• El sastre valent
• Els dotze germans
• Els dos germanets
• El gat i el ratolí fan vida en comú
Biografia:
Els germans Grimm és el terme usat per referir-se a Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859). Van ser dos germans nascuts a Hanau (Alemanya), catedràtics en l'especialitat de filologia alemanya. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions del país.
• Hansel i Gretel
• La Caputxeta Vermella
• Rapunzel
• El llop i les set cabretes
• Blancaneu i Rosaroja
• La Ventafocs
• La Bella Dorment
• El Nan Saltador (Rumpelstilzchen)
• Els tres pèls del diable
• El Rei Granota o Enric el ferri
• L'ocell d'or
• El sastre valent
• Els dotze germans
• Els dos germanets
• El gat i el ratolí fan vida en comú
Biografia:
Els germans Grimm és el terme usat per referir-se a Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859). Van ser dos germans nascuts a Hanau (Alemanya), catedràtics en l'especialitat de filologia alemanya. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions del país.
Germans Grimm
Les obres més populars
• Hansel i Gretel
• La Caputxeta Vermella
• Rapunzel
• El llop i les set cabretes
• Blancaneu i Rosaroja
• La Ventafocs
• La Bella Dorment
• El Nan Saltador (Rumpelstilzchen)
• Els tres pèls del diable
• El Rei Granota o Enric el ferri
• L'ocell d'or
• El sastre valent
• Els dotze germans
• Els dos germanets
• El gat i el ratolí fan vida en comú
Biografia:
Els germans Grimm és el terme usat per referir-se a Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859). Van ser dos germans nascuts a Hanau (Alemanya), catedràtics en l'especialitat de filologia alemanya. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions del país.
• Hansel i Gretel
• La Caputxeta Vermella
• Rapunzel
• El llop i les set cabretes
• Blancaneu i Rosaroja
• La Ventafocs
• La Bella Dorment
• El Nan Saltador (Rumpelstilzchen)
• Els tres pèls del diable
• El Rei Granota o Enric el ferri
• L'ocell d'or
• El sastre valent
• Els dotze germans
• Els dos germanets
• El gat i el ratolí fan vida en comú
Biografia:
Els germans Grimm és el terme usat per referir-se a Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859). Van ser dos germans nascuts a Hanau (Alemanya), catedràtics en l'especialitat de filologia alemanya. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions del país.
Tema 4 La Rondalla
Rondalla:
Narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. Contar rondalles les vetlles prop del foc.
Llegenda:
Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.
Lliçó Moral:
Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traçada a algú per corregir-lo. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó.
Alliçonar:
Instruir (algú) en alguna matèria. Alliçonar la joventut.
Folklore:
Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars.
Faula:
Narració en què es dóna un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al•legòrica en què intervenen animals i àdhuc éssers inanimats parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals.
Exemple:
Fet, imatge, sentència, que, en forma d’anècdota o d’història breu, s’adduïa en la temàtica didàctica medieval per convèncer d’una manera clara i més propera el destinatari.
Mite:
Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem.
Narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. Contar rondalles les vetlles prop del foc.
Llegenda:
Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.
Lliçó Moral:
Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traçada a algú per corregir-lo. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó.
Alliçonar:
Instruir (algú) en alguna matèria. Alliçonar la joventut.
Folklore:
Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars.
Faula:
Narració en què es dóna un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al•legòrica en què intervenen animals i àdhuc éssers inanimats parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals.
Exemple:
Fet, imatge, sentència, que, en forma d’anècdota o d’història breu, s’adduïa en la temàtica didàctica medieval per convèncer d’una manera clara i més propera el destinatari.
Mite:
Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem.
divendres, 8 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)